Marc Teòric

Definició i Marc Legislatiu

Serveis Socials

Els serveis socials els podem definir com un instrument del qual es dota una societat per a l'atenció bàsica de les necessitats dels individus, grups i comunitats, són un instrument al servei d'un fi, sempre quedaran configurats segons el model de societat. L'acció social que embarqui un govern tindrà unes finalitats concretes i utilitzara els recursos segons la seva política general que acordi.

Si parlem del marc legislatiu europeu que emmarca als serveis socials, podem dir que l'article 25é de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU (1948) descriu el concepte de benestar social bàsic com: “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella com també a la seva família la salut i el benestar, i en especial, l'alimentació, el vestir, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té dret també a les assegurances en cas d'atur, de malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa i altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat”.

Aquest seria el paper dels serveis socials avui en dia: aconseguir que tots els ciutadans puguin exercir els drets socials en un sistema de protecció social. Amb la política de benestar social s'han de desenvolupar i promoure els principis de prevenció, promoció de l'autonomia personal i integració social, amb mesures d'acció positiva per a la igualtat d'oportunitats.

El que caracteritza als Serveis Socials és el seu caràcter descentralitzador, l'atenció primària es té que donar en l'àmbit on es desenvolupa la vida de les persones. Tan sols es procedeix a la desviació dels serveis quan fa falta una atenció estrictament especialitzada i quan els recursos estan esgotats o son inexistents en l'àmbit comunitari. A la vegada que els serveis tenen un caràcter universal, es busca la individualització d'ells. 

Serveis Socials per a la Gent Gran

Dins dels serveis socials dirigits a la vellesa descrivim els recursos materials i de serveis que estan destinats a persones grans en situació de dependència, posant com a exemple la Llei de dependència (2006) i les seves característiques.

A nivell europeu, l'any 1948, a l’Assemblea General de les Nacions Unides, es va presentar un projecte d’atenció a la vellesa denominat Declaració dels Drets de la Vellesa. Aquest projecte ja es fonamentava en uns punts de referència preferents per valorar la durada i la qualitat de vida de les persones majors, sobretot, pel que fa referència a la salut, l’economia, l’atenció social, l’habitatge i el lleure. Per altra banda, l’any 1969, també a l’Assemblea General de les Nacions Unides, es varen presentar propostes relatives a l’àmbit gerontològic.

I a nivell nacional, la Constitució Espanyola, en parlar dels components del benestar social fixa el compromís dels poders públics davant les condicions de vida deis ciutadans fent expressa referencia a "la protecció de la tercera edat" (articles del 39é. Al SSé.). No en va l'OMS havia dit "que les persones d'edat avançada han d'ésser considerades com pertanyents a un grup vulnerable, específicament susceptible a les causes de malestar físic i mental i a les crisis socials, factors entre els quals existeix estreta relació".

Així doncs, la vellesa i les seves necessitats ha passat d'ésser una preocupació familiar per esdevenir una qüestió col·lectiva.

Per tal d'observar un plantejament equilibrat en assistència cal esmentar prèviament els "principis inspiradors d'una política social per a la tercera edat", de la Generalitat de Catalunya, que són els següents: evitar la marginació del vell i per tant organitzar la vida social en tots els nivells, comptant amb la seva participació. Prendre les mesures necessàries econòmiques, socials, culturals, jurídiques i ambientals perquè els ancians puguin valer-se per ells mateixos i romandre tot el temps possible al si de la seva família, del seu barri, en definitiva, del seu entorn. Suport a l'atenció primària. Plantejar l'ordenació dels recursos existents, fent un programa específic dels equipaments residencials existents.

La necessitat d'una bona coordinació de la xarxa assistencial, amb els suficients nivells d'atenció i flexibilitat per atendré les necessitats diverses. I promoure les relacions de bon veïnatge i de voluntariat per tal d'enfortir les ja existents i crear-ne de noves.

Per tal de que sigui més entenedor farem una breu classificació dels serveis i ajuts dirigits a aquest col·lectiu; nombrant i explicant breument tan els serveis socials bàsics, els especialitzats, tecnològics i les prestacions.

1. Serveis Socials Bàsics dirigits a la Gent Gran

Els serveis socials dirigits a la gent gran tenen com a criteri bàsic d’actuació intentar mantenir la persona que necessita ajut en el seu entorn habitual, sempre que això sigui possible.

- Servei bàsic d'atenció social: L'objectiu principal és promoure els mecanismes per conèixer, pervenir i intervenir en persones, famílies i grups socials, especialment si es troben en situació de risc social o d'exclusió.

- Servei d'atenció domiciliària (SAD). Dins d'aquests trobem:

     - Servei d'atenció domiciliària: L'objectiu d'aquest programa es el recolçament a la persona en situacions de dependència per evitar al màxim la institucionalització i mantindre al individu dins del seu hàbitat social i comunitari. El servei d'ajuda a domicili requereix la màxima coordinació entre els diferents serveis comunitaris que atenen a la persona gran com centres de salud, centres de dia i també la col·laboració amb el veiïnatge i grups de voluntaris. D'aquesta manera es pot arribar a cobrir un àmpli grup de necessitats d'una persona gran que u necessita, netega de la llar, cuidats, compres, visites al metge, companyia en la llar etc.

     - Servei de les tecnologies de suport i cura: Per promoure una millor qualitat de vida a les persones usuàries, potenciant la seva autonomia personal i unes condicions adients de convivència en el seu propi entorn familiar i sociocomunitari.

- Serveis d'estada limitada. Dins d'aquest trobem:

     - Servei d'acolliment residencial d'urgència: Aquest servei supleix temporalment la llar familiar en casos puntuals i d'urgència.

 - El servei de teleajuda està dirigit a la gent gran que viuen lluny o sols i requereixen d'atenció especial i control sense que per això tinguin que ingressar en una residència. El servei consisteix en un sistema avançat d'atenció urgent mitjançant una alarma conectada a una central d'ajuda.

 

2. Serveis Socials especialitzats dirigits a la Gent Gran

 

Alguns dels recursos materials, tècnics i de serveis dirigits a les persones grans en situació de dependència són: residencies assistides, centres de dies, servei de teleajuda o medis de transport adaptat.

Les residències assistides són establiments destinats a l'atenció i assistència de les persones que pateixen patologia crònica o invalidesa que els impossibilita valdre per sí mateix, necessitant així l'assistència de terceres persones.

Els centres de dia són centres de medicina especialitzada on es presta una atenció multiprofesional a les persones grans que es troben amb una certa necessitat de cuidats mínims i que permaneixen durant el dia en el centre, on reben atencions segons la necessitat que presenten.

Serveis dirigits a persones grans amb dependència o risc social:

1. Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent

Servei d'acolliment diürn que dóna suport a les persones grans que necessiten organització, supervisió i assitència en les activitats de la vida diària i complementen l'atenció pròpia de l'entorn familiar.
2. Servei d'atenció integral a les persones grans en l'àmbit rural

Servei d'atenció a les persones grans en l'àmbit rural, en el seu entorn habitual, que facilita els serveis assitencials ambulatoria, d'acord amb les necessitats del desenvolupament de les activitats quotidianes, i per la prevenció i l'assitència en les diferents etapes d'evolució cap a la dependència.
3. Serveis de centres residencials (llar-residència, residència assistida graus)

4. Servei d'habitatge tutelat per a gent gran de caràcter temporal o permanent

Establiment que es compon d'un conjunt d'habitatges, reduïts o complets, en número variable i amb estances d'ús comú. Ofereixen un servei d'acolliment alternatiu a persones grans autònomes, les circumstàncies sociofamiliars de les quals no els permeten romandre en la pròpia llar.

5. Servei de família d'acollida per a gent gran

En el domicili d'una persona o família, que no tinguin relació de parentiu, garantint la convivència mútua, la salut, la seguretat i el benestar físic i psíquic.

6. Servei de tutela per a gent gran

Servei dut a terme per persones jurídiques, sense ànim de lucre, dedicades a la proteccio de les persones grans incapacitades judicialment o protegides per càrrecs tutelars designats judicialment. Amb l'objectiu de cobrir les necessitats de suport, protecció i garantia de tots els drets i promoure l'autonomia personal.

7. Serveis per persones amb dependència ateses en centres sociosanitaris:

     7.1. Servei de promoció de l'autonomia personal per a persones amb dependència ateses en centres sociosanitaris de llarga estada
     7.2. Servei de promoció de l'autonomia personal per a persones amb dependència ateses en hospitals de dia:
      7.3.  Servei de promoció de l'autonomia personal per a persones amb dependència ateses en centres de llarga estada psiquiàtrica

Els tres serveis volen  donar suport a l'acolliment i manutenció de les persones grans ateses i garantir el suport en les AVD, cadascún als diferents centres.
   
Serveis dirigits a persones amb dependència:
1.Serveis comuns per a persones amb dependència
     1.1. Servei de prevenció de les situacions de dependència
     1.2. Servei de valoració de la dependècia
     1.3. Servei de transport adaptat
     1.4. Servei de centre per a l'autonomia personal

3. Altres prestacions de serveis

1. Cuidadors/es (familiars o altres cuidadors/es no professionals):
     1.1. Servei de suport als familiars cuidadors/es i altres cuidadors/es no professionals
2. Famílies amb problemàtica social i risc d'exclosió social
     2.1. Servei d'atenció a les famílies
3. Serveis experimentals


4. Prestacions econòmiques

1. Prestacions econòmiques de dret subjectiu
2. Prestacions econòmiques de dret de concurrència
3. Prestacions económiques d'urgència social

5. Prestacions tecnològiques

1. Ajudes tècniques dependents del sistema de serveis socials
     1.1. Ajudes per la mobilitat i el transport
     1.2.  Ajudes per l'autonomia personal i la comunicació
2. Altres prestacions de suport per l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques del sistema de serveis socials
     2.1. Ajudes per la supressió de barreres arquitectòniques i de barreres en la comunicació
     2.2. Ajudes per l'adaptació d'habitatges per a persones amb discapacitat

Primera forma d'exclusió....provinent de l'Estat!

Hi ha moltes formes d'exclusió social dins el col·lectiu gent gran, començarem exposant una molt notoria, ja que prové del mateix Estat.

L’esperança de vida ha crescut. En els darrers 5 anys, segons dades estadístiques de l’Idescat, la població major de 65 anys de Catalunya ha augmentat un 7,3%, i dins d’aquest, la població de majors de 80 anys ha crescut un 12,2%., situant així l’esperança de vida entre les dones de Catalunya de 86 anys i pels homes de 80,3 anys.
Que la població del col·lectiu gent gran augmenti significa que hi hagi més persones dependents, entenent com a dependència, segons el Departament de Benestar Social: "La necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les Activitats de la Vida Diària, derivada de l’edat, malaltia i/o la discapacitat, lligada a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial".


L’encarregada de fer front directament a aquestes carències és la Xarxa de Serveis Socials, ja sigui a través de serveis i/o prestacions econòmiques. Però aquí ens trobem amb la primera problemàtica; la Cartera de Serveis Socials de Catalunya no es modifica des del 2010. Per tant, si l’esperança de vida ha crescut, hi ha més gent gran i com a conseqüència més gent depenent, per què no s’ha modificat la Cartera de Serveis Socials, i més concretament, els serveis i/o prestacions dirigits a aquest gran col·lectiu?

El motiu principal ha estat la devastadora crisi econòmica, com apunten nombrosos autors; Josep Moya Ollé o Enrique Bonete Perales (alguns autors dels que jo m’he centrat per escriure aquest assaig), la qual es van començar a veure els seus efectes al 2007. Aquesta ens ha afectat en tots els àmbits, però el col·lapse que està patint el sector públic ha fet que hi hagi més gent afectada, ja que no s’atenen totes les seves demandes. Això a generat moviments socials i ajuda no institucionalitzada, gràcies a la solidaritat del poble. Però en aquest assaig ens centrarem en com, quant i de quina manera ha afectat a la nostra gent gran.
Com que cada cop hi ha més població amb més franja d’edat, cada cop hi haurà més demanda en aquests tipus de servei (com ja hi ha ara), però l’Estat augmentarà el seu pressupost destinat a aquest servei?
Doncs bé, com podem veure a la Cartera de Serveis Socials, la garantia de prestació està subjecte a crèdits pressupostaris disponibles, és a dir, no es tindrà en compte la demanda sinó els diners disponibles de l’Estat.

Tal com apunta Enrique Bonete Perales, en el seu llibre Ètica de la dependència; els que tenen alguna incapacitat per poder realitzar les AVD ; la superació d’aquests obstacles depèn en gran mesura de l’Estat del benestar, i més concretament dels Serveis Socials, els quals hauria de tenir tothom dret al seu accés. Doncs bé, això en l’actualitat no s’està duen a terme.

També cal destacar que en molts d'aquests serveis destinats a gent gran un dels requisits és tenir una acreditació emesa per l’òrgan de valoració corresponent conforme la persona sol·licitant és depenent. Per tant, la problemàtica és doble: L’Estat no augmenta el pressupost degut a la crisi econòmica i la Llei de dependència 39/2006 encara retalla més el pressupost.

El Govern ja ha reformat la llei en tres ocasions, però la última és la que més ens està afectant ara; es van reformar 14 articles a través del Reial Decret-Llei 20/2012, el 13 de juliol. Les conseqüències d’aquestes modificacions que han afectat a la nostra gent gran han estat, entre d’altres, l’increment del copagament i reducció de les prestacions econòmiques.

Podem afirmar que la dependència en gran motiu va lligada a l’edat, ja que com podem veure amb els 3 anys correlatius (2014-1012) la població major de 80 anys suposa un 53,4% aproximadament de les persones demandants de l’acreditació a la dependència.
Segons les dades estadístiques del Departament de Benestar Social de Catalunya, cada cop hi ha més persones sol·licitant l’acreditació de dependència, ja que cada cop hi ha més població major de 65 anys, però per contra cada cop hi ha menys beneficiaris. Al 2012 van haver 358.375 sol·licituds per part de la població de 65 anys o més i van haver 120.394 beneficiaris pel que fa a prestacions i serveis actius. En canvi, al 2014, la demanda de sol·licitud va augmentar un 13,4% i els beneficiaris encara van ser menys que al 2012, havent així 110.891 beneficiaris.
Tothom es mereix poder cobrir les seves carències i més quan existeix la impossibilitat de poder-ho autocobrir, i a més a més en una etapa com és la vellesa; la mort es va aproximant i amb ella van sorgint malalties i dependències fruit de l’edat; fem que aquest camí sigui lo més dolç i digne possible.
Per últim, m’agradaria concloure amb John Rawls i la seva Teoria de la Justícia (1971). En un dels fragments deia que era convenient excloure a les persones que tinguessin alguna discapacitat i als malalts de la seva teoria política. En certa manera, en l’actualitat, no estan excloent d’alguna forma a aquest col·lectiu? Com? No fent front als seus drets, no donant-lis les ajudes i l’atenció que es mereixen.

Per arribar a l’exclusió social, normalment s’han de donar més d’un dels factors que ara esmentaré hi ha molts i molt variats, nomenarem els més rellevants). Però l’exclusió social no es pot entendre de forma unidimensional, aquests factors són canviants, és a dir, dependran de l’espai (on viu la persona, d’on prové) i del temps (època).

Bé, doncs ara anem a analitzar els principals factors d’exclusió social que es donen en l’actualitat a Espanya. 

• Econòmic: referents al nivell de renda i despesa de la persona, així com la pobresa subjectiva. Tot i haver-hi persones que cobren pensions no contributives, RMI, i altres ajuts de l’Administració, aquests molts cops no són suficients.
• Formatiu: l’analfabetisme o el baix nivell formatiu també poden ser una causa d’exclusió social. Molts dels nostres avis no han tingut l’oportunitat d’anar a l’escola o bé han pogut anar pocs anys, perque havien de treballar. Això pot comportar que no sàpiguen llegir i escriure. Llavors sempre necessitaran l’ajuda d’una persona per comprendre la carta que li envien, per llegar el diari…entre d’altres. 
• Relacional: La soledat o la manca de suport familiar intern i/o extern, o l’escassetat d’amistats.
  
• Residencial: Deficiències en les instal·lacions o equips bàsics, deteriorament de l’habitatge o de l’entorn. També no poder fer front a les despeses de la llar i inclòs la manca d’habitatge.
  
• Social: l’acceptació o rebuig de la societat en determinats aspectes farà que la persona es trobi integrat o no socialment.

Llei de Dependència

L’entrada en vigor de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (BOE núm. 299, de 14 de desembre) i totes les normes de desenvolupament, ha suposat l’absorció de les línies d’ajuts i subvencions individuals per al manteniment de les persones majors al seu entorn, quan aquestes situacions estan cobertes per les prestacions i els ajuts econòmics de l’esmentada llei. EL finançament d’aquesta Llei es mixta, Estat i Comunitat Autònoma.

Les persones que tenen dret a accedir a aquesta Llei són els ciutadans i ciutadanes espanyols que es trobin en situació de dependència en algun dels graus establert, residir al territori espanyol i haver-ho fet mínim els dos anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. I les persones que tot i no complir els requisits anteriors, no tenen la residència espanyola es regeixen per la Llei orgànica 4/2000, del 11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, pels tractats internacionals i pels convenis que s'estableixen en el seu país d'origen.

Segons la necessitat d'ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, a partir del barem de la dependència (BVD) s'estableixen tres graus de dependència: dependència moderada (Grau I), dependència severa (Grau II), i gran dependència (Grau III).

El grau I de “dependència moderada” es considera quan una persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia, o té necessitats d'ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.

El grau II de “dependència severa” és quan una persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d'una persona cuidadora o té necessitats d'ajuda extensa per a la seva autonomia personal.

I per acabar, el grau III de “gran dependència” és quan una persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària unes quantes vegades al dia i, per la seva pèrdua total d'autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d'una altra persona.

El barem de valoració de la dependència (BVD) és l'instrument que fa servir el col·lectiu de professionals acreditats per determinar les situacions de dependència moderada, severa i gran. Aquest barem estableix els criteris de valoració del grau d'autonomia de les persones i de la seva capacitat per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. La valoració té en compte tant els informes relatius a la salut de la persona com l'entorn en què viu, i la puntuació del grau de dependència es basa en les tasques bàsiques de la vida diària que la persona no pot dur a terme tota sola.

Programes i activitats per a prevenir l'exclusió social 

Programa de dinamització de les Llars Municipals 

Llars Municipals de Pensionistes i Jubilats repartides per tot el territori, des de les quals es desenvolupa un conjunt d’activitats de dinamització que afavoreix la participació de la gent gran en la vida social i cultural de la ciutat, mitjançant intervencions de caràcter preventiu de l’exclusió i del risc social que pugui afectar la gent gran no dependent. 

Finalitat:

• Diversificar l’oferta d’activitats adreçades a persones de més de 60 anys.

• Implicar els membres de les juntes de les llars en l’organització i difusió de les activitats. 

• Fomentar els tallers puntuals per estimular la participació de les persones que no puguin seguir per motius personals la programació estable. 

• Promoure els intercanvis i la col∙laboració entre les llars de pensionistes i jubilats/des.   

• Fomentar que la gent gran participi en activitats fora del seu entorn habitual o barri. 

• Mantenir l'autonomia funcional. 

• Donar resposta a les demandes emergents de la gent gran. 

Programa d’envelliment actiu 

El programa inclou diverses activitats de promoció i d’acompanyament a les persones grans en els procés d’envelliment que es porten a terme a diferents indrets: les Llars Municipals, els Centres Cívics, els Poliesportius Municipals, etc.: 

• Memòria activa 

• Fem salut 

• Expressió artística 

• Artesania 

Finalitat: 

Promoure la participació de la gent gran en activitats col∙lectives, per mantenir les seves capacitats i prevenir processos de deteriorament físic i cognitiu, a l’hora que detectar‐los, per abordar‐los. L’objectiu transversal en tots els projectes és afavorir l’envelliment actiu encaminat a optimitzar la qualitat de vida d’aquest nombrós segment de la població.

• Facilitar  la convivència i la interrelació entre les persones grans. 

• Estimular la mobilitat i l’autonomia personal per afavorir una òptima inclusió social de les persones grans. 

• Potenciar la participació i l’envelliment actiu  encaminat a optimitzar la qualitat de vida d’aquest nombrós segment de la població.

Consell Municipal de la Gent Gran 

És un òrgan permanent de participació ciutadana, de consulta i assessorament, plural i autònom de caràcter transversal i globalitzador per mitjà del qual: 

• Es promouran iniciatives per millorar el benestar i la qualitat de vida de la gent gran. 

• S’elaboraran projectes referents a matèries relacionades amb la gent gran. 

• Es contribuirà a la promoció de les condicions per la llibertat i la igualtat de les persones grans. 

• Es promocionaran accions participatives de les diverses entitats amb les següents funcions i objectius: 

• De participació 

• De promoció 

• De informació   

• De consulta Metodologia: La gestió i la presa de decisions del Consell Municipal de la Gent Gran s’exerceix, d’acord amb allò estipulat en el seu reglament, pels òrgans següents: 

a. L’Assemblea General.  

b. La Comissió Executiva. 

c. La Presidència del Consell. El CMGG manté una programació anuals, que és aprovada per l’assemblea general.